Pintant a cegues

Us heu plantejat mai com pinten els invidents? Perquè és clar, pintar si que pinten però no veuen on posen el pinzell.  Després de veure les obres d’alguns pintors cecs vaig decidir fer una prova.  Buscant i demanant em van explicar que als nens invidents, a vegades, els fan dibuixos en relleu i ells pinten l’interior. Ho havia de provar. Amb un cartró fi, un parell de pinzells i un punxó o bolígraf.  Primer, el contorn, ha de ser quelcom fàcil: un cercle, un quadrat, una figura irregular i... alguna cosa més complicada: una flor. Ja, tant per tant, hi vaig afegir text, per intentar seguir les línies de les lletres primer amb el dit i, si podia, també amb el pinzell. Càmera a punt, ulls tapats i endavant! Començo a buscar pel cartró amb les puntes dels dits, suaument. Quan vaig trobar alguna cosa ufff! Ni ho reconeixia! Sort de la memòria visual que em va fer veure mentalment el que havia marcat! Allò havia de ser el cercle. Començo a pintar i de cop penso: com carai sé on és la punta del pinzell si no sé ni a quin punt de la figura tinc el dit? Amb la mà esquerra busco la pintura, situo el pinzell al costat del relleu i intento seguir-lo, però, al cap de 10 segons ja m’he perdut. Definitivament, la manera més senzilla de seguir el contorn és amb una mà al relleu i l’altre al pinzell. Faig dos intents, m’angoixo. Suposo que hauria d’entrenar molt més el tacte per a poder pintar mínimament bé aquestes figures tant simples, ja que, tot i fer dos tipus de relleus (relleu i forat) no he sigut capaç de seguir cap dibuix.  Això si, he acabat amb les mans plenes de pintura, el pinzell brut fins la punta i una desil·lusió immensa. Quin desastre! Jo em pensava que seria bufar i fer ampolles, acostumada als pinzells i a resseguir tots els relleus amb la punta dels dits no havia pas de ser tant difícil! Hi reflexiono una estona. Potser és que reconec  amb el tacte tot allò que tinc molt vist però no allò que m’és més recent.  Suposo que tenim una memòria sensitiva molt menys desenvolupada que la visual i fins i tot que l’auditiva. Jo recordava perfectament la imatge visual, però he tingut força problemes al recordar la imatge sensitiva tot i haver recorregut les línies moltes vegades abans de tapar-me els ulls.

Us deixo alguna foto i els dos intents. 

resultat final

Una mica de braille

El braille es el llenguatge escrit per a llegir de manera tàctil. Podríem dir que no és ben bé escrit, sinó que més aviat és gravat, en relleu. És molt interessant aprendre a "desxifrar-lo" i fàcilment es pot plantejar com un joc d'aquests de substituir una figura per una lletra. No explicaré què és el braille ja que fàcilment es pot trobar (hi ha una bona definició i història a la web de la ONCE) però m'agradaria que, quan aneu pel carrer observeu la quantitat de cartells en braille. N'hi ha poquíssims, en canvi podem trobar-ne de visuals a gairebé cada cantonada. on és més senzill veure inscripcions en aquests símbols és a dins d'ascensors o en màquines dispensadores, també en medicaments i en alguns productes com gels de bany o aigües minerals. M’agradaria saber si aquests productes són elegits per als deficients visuals per a incorporar-los al seu cistell de la compra ja que, hi ha molt poques marques que ofereixin una mínima descripció en braille, i les que la tenen solen tenir el nom o marca del producte i la quantitat i, fins i tot diria que alguns mal escrits (no és que en sàpiga gaire jo de braille però pel que tinc entès sempre s’ha de posar el símbol de numero abans dels caràcters específics del nombre).

El funcionament de lectura és molt simple. Per començar cal saber que el braille és un sistema de 6 punts en dues files verticals el qual amb la combinació d’aquests punts forma les lletres. Cada lletra té un símbol (uns punts concrets), les lletres amb accent tenen un símbol propi per a cada forma (un per a la lletra sense accent, un per a l’accent tancat, un per a l’obert, un altre per a la dièresi...) s’ha de tenir en compte que aquestes lletres “especials” poden ser diferents en cada idioma. Per a les majúscules s’hi posa un altre signe al davant i després la lletra en qüestió. Per als números es fan servir les primeres lletres de l’abecedari (a=1 b=2 c=3 d=4 e=5 f=6 g=7 h=8 i=9 j=0) amb el símbol de número al davant.

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

y

z

1	2	3	4	5	6	7	8	9	0
1	2	3	4	5	6	7	8	9	0

Pot semblar que el braille no és massa important en el treball de recerca i experimentació que estic fent però en part si que ho és. Primer per a poder entendre la manera de viure dels invidents, és una forma més d’autosuficiència ja que per a adaptar molts aparells d’ús qüotidià l’utilitzen, per exemple els ordinadors, però a més, si es tingués més en compte aquest sector de gent és una manera més de que ells puguin fer tot el que per a nosaltres (els que hi veiem) és simple, com anar a comprar.

A part d’això és molt interessant veure com alguns artistes l’utilitzen no només per a explicar la seva obra, sinó que aquest forma part de l’obra en si. És el cas de Gerardo Nigenda, fotògraf mexicà cec que incorpora petites transcripcions Braille dins les imatges. http://www.elisarugo.com/nigenda/

És interessant veure com, simplement posant petites línies de braille pot canviar tant la imatge i fer que no només es pugui veure, sinó que també es pot tocar i “veure” amb les puntes dels dits. 

Us deixo un parell d'imatges de llocs on es pot trobar el text braille.

 Ascensor

 Gel de bany (marca del producte)

Ampolla d'aigua (marca i quantitat)

[emma]

Primera passejada

Avui he sortit a fer un petit volt a cegues. He anat a una zona coneguda per a mi, fàcil i tranquil·la per a poder fer la primera prova.  M’he tapat els ulls d’una forma molt rudimentària i , he començat a caminar. Al veure’m tant indefensa he decidit que potser seria millor utilitzar alguna cosa per ajudar a guiar-me, un bastó per exemple. El primer que m’ha fet agafar el bastó ha sigut el pensar que, tot i que el camí és força recte i planer, té alguns marges a la vora que podien ser una mica perillosos.  Un cop he tingut el bastó (podríem dir-li també garrot) a una mà, i la càmera (la del mòbil em serveix) a l’altre he començat el trajecte. De seguida, m’he fet un mapa mentalment del camí que havia de seguir i m’he situat. M’ha ajudat el fet que ja comencés a prop de la vorera  i m’he imaginat on era. Mentalment he fet una ullada el que devia tenir al davant i als costats, ui! Els contenidors!  Cap problema. S’ha d’anar molt al cas de què trepitges, el terra et dóna moltes pistes.  Jo, instintivament , he intentat orientar-me amb el sol, però ha resultat que he calculat malament i no hi havia cap ombra prop del camí.  Una de les poques coses en les que pensava mentre feia el recorregut era seguir la vora, on s’acaba l’asfalt i comencen les herbes.  Resulta que només he gravat 3 minuts, ja que al primer forat que m’he ficat s’ha parat, però hem caminat uns 10 minuts  i ha sigut força estressant. Primer, el meu germà s’ha ficat al mig i jo, tot i haver-lo picat amb el garrot al turmell no me n’he adonat i he continuat caminant fins a topar-me amb ell. Llavors ha vingut un cotxe i m’han hagut d’apartar ja que estava més a prop del que jo em pensava. Finalment, i després de buscar molts cops el límit del camí, hem decidit donar per finalitzada la primera sortida.

A la pròxima sortida espero resoldre el problema de la càmera i gravar més estona. I també estic pendent d’uns “parxes” per tapar-me els ulls i no ofegar-me sota un mocador.

Fins aviat! 

Pintura i ceguesa? i tant!

“Vull ser recordat com la persona capaç de veure el món amb les puntes dels dits. Vull ser recordat pel meu art.”  Esref Armagan.

Esref Armagan ( http://www.armagan.com/paintings.asp ) és un pintor Turc, cec de naixement, que pinta amb els dits i que, sorprenentment, tot i no haver vist mai, utilitza la perspectiva a l’hora de crear les seves composicions.  El canal Discovery Channel en va fer un documental (el podeu trobar al Youtube en anglès amb el nom de” Extraordinary people, The artist with no eyes, Esref Armagan”) on explica que aquest home va ser estudiat per psicòlegs de la University of Toronto, ja que segons diuen, l’Esref utilitza els mateixos principis que es van fer servir als inicis de la perspectiva però amb una diferència: ell mai ha vist el que pinta. Segons un dels científics que estudien el cas, Esref és capaç de dibuixar qualsevol perspectiva només tocant allò que ha de dibuixar i això és una cosa que només els que hi veiem i sabem les lleis de la perspectiva som capaços de fer i tot i així moltes vegades ens costa. A més pinta animals (papallones, peixos, ocells) de forma força realista i utilitzant els colors pertinents.

És interessant veure que davant la gran varietat de pintors cecs n’hi ha de tots els estils i classes, que pinten amb pinzell o amb el dits, que utilitzen més o menys colors... però la majoria em sorprenen per alguna cosa o altre ja sigui pel mètode que utilitzen, per alguna cosa concreta com formes, perspectives, llums i ombres, o, simplement, pel resultat visual que aconsegueixen encara que ells en cap moment han vist (visualment parlant és clar) el que pinten. Encara ara em costa d’entendre però com he sentit ja molts cops: no és necessari veure per a crear.

Fa un parell d’anys a classe de Dibuix Artístic el professor ens va fer un exercici que tractava de dibuixar quelcom sense mirar el paper en cap moment, ho vam provar amb la nostra pròpia mà i era complicadíssim! Era més fàcil seguir la línia que estàs fent si no aixeques el llapis del full però ni així vaig aconseguir fer una mà “ben feta”. Potser per això em sorprèn tant el fet que algunes persones siguin capaces de fer un dibuix o una imatge sense veure el que fan, però potser també és la pràctica i trobar alguns trucs que facilitin la feina. He vist, per exemple, que alguns pintors es fan un esbós previ amb un punxó i a l’hora de pintar segueixen el relleu. Alguns prefereixen pintar directament però sempre es guien dels relleus de la pintura. Tot i així jo soc incapaç de fer una figura complexa sense veure on he posat el llapis o el pinzell. 

Si aconsegueixo fer el que vull, demà o demà passat hi haurà una entrada interessant al blog! 

Fins aviat!

Va de platges

Després d'uns  mesos sense temps, mitjans o ganes d'escriure avui tinc quelcom per explicar. Des de que faig aquest blog/treball estic canviant la forma de "veure" les coses, per dir-ho d'alguna manera de notar-les. Per què, viure un instant, no és només veure'l sinó que és molt més que això; és escoltar-lo, olorar-lo, tocar-lo... i recordar tots aquests sentits. Només així pots guardar un bon moment amb tota fidelitat. Per posar un exemple: a tots ens han fet fer allò de: "Deixa la ment en blanc, relaxa't. Imagina que estàs en una platja, amb l'olor del mar, la remor de les onades, la sorra acaronant la pell, etc.". Doncs resulta que això només funciona amb la gent que ha estat a la platja i ha fet el que et diuen que imaginis, això és perquè en el moment "d'imaginar" aquesta situació el que estàs fent és concentrar-te i recordar l'olor, la textura, la temperatura, i el so d'aquell moment que has viscut. Això fa que me n'adoni que en el moment en que ens diuen: "platja" ens ve al cap la imatge de la platja però també ens podria venir l'olor o el so o fins i tot el tacte de la platja si tinguéssim, es clar, els demés sentits igual d'entrenats o els féssim el mateix cas que a la vista.

Bé, en realitat això no és el que volia explicar, però me'n vaig del tema fàcilment. Fa uns dies vaig anar a la platja, (pensant en això m'ha vingut al cap la parrafada de dalt) a un poble al que havia estat feia molt de temps i que gairebé ni recordava. A la tarda vam anar a passejar per un passeig que anava fins al poble del costat, passava pel costat de platges, cales i bosquets de pins. Teniem pensat tornar quan ja sigués fosc, així que anàvem preparats amb llanternes per si de cas. Va resultar que el passeig estava mínimament il·luminat per uns petits fanals que enlluernaven una passa de terra cada 10 metres. Vistes les circumstàncies vam decidir no encendre les llanternes i jo, vaig decidir tancar els ulls i deixar-me guiar pel meu company. Se'm va fer estrany no veure el que trepitjava però estar-ne tan segura com si ho veiés. Notava els canvis al terra, els llocs on hi havia petites muntanyes de sorra o fins i tot sentia el canviar del vent enmig dels arbres i les platges.  Ho hauria d'haver gravat però, com? de nit i... com es pot gravar la calma?

[emma]

Què passa quan, després de fer la rutina matinal sense obrir els ulls, decideixes ampliar horitzons? Això mateix em vaig preguntar jo. I si, si, jo tota convençuda caminant decidida em vaig trobar amb ves a saber què al mig del pas. Per sorpresa meva no em vaig posar a pensar amb què havia topat ni a renegar, vaig continuar amb els ulls tancats amb una imatge semblant a aquesta, no em vaig imaginar on era, ni què havia passat sinó que només intentava preservar aquella imatge fugaç, del moment del cop, perquè tenia alguna cosa diferent, semblava que tingués relleu. Si, era això! Vaig imaginar en relleu, era com si toqués la forma, no la veia, la tocava a la meva imaginació! Era punxeguda, les punxes tenien forma de rombe, i el centre era tou, tot rugós, irregular. I vaig deixar de tocar-lo, me'l vaig imaginar en imatges, de tots colors amb una espècie d'espiral negre al mig. Uau.

Us deixo també l'enllaç de la web d'un fotograf cec. Té unes fotos impressionants i més tenint en compte que  es va afeccionar a la fotografia quan ja no hi veia. http://www.peteeckert.com/photos.php

[emma]

Primers passos

Quan em vaig plantejar fer això i vaig començar a tancar els ulls, em vaig adonar de que realment no tenia ni la més remota idea de com fer moltes coses quotidianes que fins ara m'havien semblat bufar i fer ampolles, com puc saber si els pantalons estan del dret o del revés? Doncs, com que tot allò que fas té la seva conseqüència, aquell dia vaig acabar anant a treballar amb els pantalons girats, caram quina sorpresa quan, a l'arribar a la feina, vaig veure la butxaca del darrere al davant. Gràcies a això vaig decidir no provar de doblegar la roba fins que no m'hagués acostumat, aparellar els mitjons ha de ser impossible! Però és clar, si tens la roba a punt i ja saps el que t'has de posar molt bé, però triar el que et poses i saber què és sense desordenar tot l'armari és més complicat. Un cop vestida em disposo a acabar-me de preparar. Pentinar-se? ni de conya, és més fàcil que se't enganxi la pinta enmig dels cabells! Així que, una cua i avall, que ja no em queda temps. A veure si mica a mica n'aprenc!
Realment, a vegades, és força complicat adaptar-se a una nova situació com aquesta, un parell de coses tant simples, que faig cada dia, em requereixen el triple de temps i no n'obtinc el mateix resultat, però hi ha alguna cosa dins meu que em diu que me'n puc sortir, que no necessito ajuda per a fer-ho, i l'endemà ho torno a intentar. Són només 10 minuts al dia, 15 com a molt, però en aquests curts instants em passen mil i una coses pel cap, algun dia, fins i tot m'he despistat i he xocat però, ja no m'imagino amb imatges com és el recorregut matinal per casa, sinó que penso en formes més abstractes, no veig el llarg passadís veig paret, radiador, paret, forat ample de porta, porta... tot resseguit pels meus dits suaument, imaginant cada forat, cada relleu. Potser si que és una manera diferent de veure, però és veure realment, veure tocant. Una de les definicions de tocar de enciclopèdia.cat m'ha agradat molt, perquè defineix la manera en que estic veient sense mirar.
tocar: Experimentar, adquirir, coneixement directe (d'una cosa).


Us deixo un enllaç d'un dels capítols de 21 dias de Cuatro, on Samantha Villar es tapa els ulls durant aquests 21 dies, és ajudada per a cecs de la ONCE a fer aquestes petites coses de la vida diària.
http://play.cuatro.com/directo/21-dias/ver/21-dias-a-ciegas




[emma]

Bienvenidos

Empiezo un nuevo blog, el primero que hago en toda mi vida. Primero me gustaría explicar la finalidad de este, ya que todo se hace por algo ... o no. Este blog pretende ser una herramienta para poder entender un poco más el mundo, entenderlo de una manera diferente o, al menos, intentar verlo desde otro punto de vista: el de un ciego. Después de bucear un poco en este tema e intentar conocer tanto la parte técnica como la práctica he decidido hacer este blog, principalmente por dos motivos: uno es poder enseñar los conocimientos que voy adquiriendo, explicar las experiencias y compartir anécdotas con quien quiera leerlas y / o escucharlas y, por otra parte, también me gustaría que esto pudiera convertirse en un medio para que los demás puedan hacer lo mismo que yo y así poder aprender un poco más. Has intentado nunca taparte los ojos y, simplemente, dar una vuelta por dentro de casa, vestirte, ducharte... todo sin mirar? Después de hacerlo varias veces me di cuenta de que todo lo que conocía cambiaba completamente sin verlo, llega un momento que estás tan desorientado que ya no sabes si estás en la cocina, en el comedor o en el baño, no sabes si lo que estás cogiendo es el mando de la tele o el teléfono, y tratar de abrir una puerta con la llave se convierte en una odisea. Pero ... y todo lo que te pasa por la cabeza? Todos los ruidos que sientes con los que nunca te habías fijado, verte capaz de reconocer la gente por la manera como camina... impacta. Nunca me hubiera imaginado que el cerebro humano pudiera poner en alerta todos los sentidos en menos de dos segundos a partir del momento en que te tapan los ojos. Os lo recomiendo, el mundo se ve diferente cuando lo vemos sin mirar. Espero que os guste y que, poco a poco, todo el mundo se vaya concienciando que ser ciego no debe ser un problema para nada, ni para trabajar, ni para estudiar, ni para las relaciones sociales, que ellos no han perdido una capacidad sino que han ganado muchas más.

Benvinguts

Començo un nou blog, el primer que faig en tota la meva vida. Primer m'agradaria explicar la finalitat d'aquest, ja que tot es fa per alguna cosa... o no. Aquest blog vol ser una eina per a poder entendre una mica més el món, entendre'l d'una manera diferent o, si més no, intentar veure'l des d'un altre punt de vista: el d'un cec. Després de capbussar-me una mica en aquest tema i intentar conèixer tant la part tècnica com la pràctica he decidit fer aquest blog, principalment per dos motius: un és poder ensenyar els coneixements que vaig adquirint, explicar les experiències i compartir anècdotes amb qui vulgui llegir-les i/o escoltar-les i, per altra banda, també m'agradaria que això es pogués convertir en un mitjà per a que els demés puguin fer el mateix que jo i així poder aprendre una mica més.
Heu intentat mai tapar-vos els ulls i, simplement, donar un volt per dins de casa, vestir-vos, dutxar-vos, tot sense mirar? Després de fer-ho uns quants cops em vaig adonar que tot allò que coneixia canviava completament sense veure-ho, arriba un moment que estàs tant desorientat que ja no saps si ets a la cuina, al menjador o al lavabo, no saps si el que estàs agafant és el comandament de la tele o bé el telèfon, i provar d'obrir una porta amb la clau es converteix en una odissea. Però... i tot allò que et passa pel cap? Tots els sorolls que sents amb els que mai t'havies fixat, veure't capaç de reconèixer la gent per la manera com camina, etc. impacta. Mai m'hagués imaginat que el cervell humà pogués posar en alerta tots els sentits en menys de dos segons a partir de que et tapen els ulls. Us ho recomano, el món es veu diferent quan el veiem sense mirar.
Espero que us agradi i que, poc a poc, tothom es vagi conscienciant que ser cec no ha de ser un problema per a res, ni per a treballar, ni per a estudiar, ni per a les relacions socials, que ells no han perdut una capacitat sinó que n'han guanyat moltes més.

[emma]