"los profesores de arte para ciegos deberían convencer a los estudiantes de que las pautas estéticas de la sociedad mayoritaria no son automaticamente vinculantes. En lugar de exhortarlos a compensar su falta de visión más allá de lo realmente útil y práctico, deberían animarlos a enorgullecerse de su aportación única a la cultura que pertenecen como minoría digna de respeto." Rudolf Arnheim

sábado, 30 de julio de 2011

Pintant a cegues

Us heu plantejat mai com pinten els invidents? Perquè és clar, pintar si que pinten però no veuen on posen el pinzell.  Després de veure les obres d’alguns pintors cecs vaig decidir fer una prova.  Buscant i demanant em van explicar que als nens invidents, a vegades, els fan dibuixos en relleu i ells pinten l’interior. Ho havia de provar. Amb un cartró fi, un parell de pinzells i un punxó o bolígraf.  Primer, el contorn, ha de ser quelcom fàcil: un cercle, un quadrat, una figura irregular i... alguna cosa més complicada: una flor. Ja, tant per tant, hi vaig afegir text, per intentar seguir les línies de les lletres primer amb el dit i, si podia, també amb el pinzell. Càmera a punt, ulls tapats i endavant! Començo a buscar pel cartró amb les puntes dels dits, suaument. Quan vaig trobar alguna cosa ufff! Ni ho reconeixia! Sort de la memòria visual que em va fer veure mentalment el que havia marcat! Allò havia de ser el cercle. Començo a pintar i de cop penso: com carai sé on és la punta del pinzell si no sé ni a quin punt de la figura tinc el dit? Amb la mà esquerra busco la pintura, situo el pinzell al costat del relleu i intento seguir-lo, però, al cap de 10 segons ja m’he perdut. Definitivament, la manera més senzilla de seguir el contorn és amb una mà al relleu i l’altre al pinzell. Faig dos intents, m’angoixo. Suposo que hauria d’entrenar molt més el tacte per a poder pintar mínimament bé aquestes figures tant simples, ja que, tot i fer dos tipus de relleus (relleu i forat) no he sigut capaç de seguir cap dibuix.  Això si, he acabat amb les mans plenes de pintura, el pinzell brut fins la punta i una desil·lusió immensa. Quin desastre! Jo em pensava que seria bufar i fer ampolles, acostumada als pinzells i a resseguir tots els relleus amb la punta dels dits no havia pas de ser tant difícil! Hi reflexiono una estona. Potser és que reconec  amb el tacte tot allò que tinc molt vist però no allò que m’és més recent.  Suposo que tenim una memòria sensitiva molt menys desenvolupada que la visual i fins i tot que l’auditiva. Jo recordava perfectament la imatge visual, però he tingut força problemes al recordar la imatge sensitiva tot i haver recorregut les línies moltes vegades abans de tapar-me els ulls.

Us deixo alguna foto i els dos intents. 


resultat final



1 comentario: