Pintura i ceguesa? i tant!

“Vull ser recordat com la persona capaç de veure el món amb les puntes dels dits. Vull ser recordat pel meu art.”  Esref Armagan.

Esref Armagan ( http://www.armagan.com/paintings.asp ) és un pintor Turc, cec de naixement, que pinta amb els dits i que, sorprenentment, tot i no haver vist mai, utilitza la perspectiva a l’hora de crear les seves composicions.  El canal Discovery Channel en va fer un documental (el podeu trobar al Youtube en anglès amb el nom de” Extraordinary people, The artist with no eyes, Esref Armagan”) on explica que aquest home va ser estudiat per psicòlegs de la University of Toronto, ja que segons diuen, l’Esref utilitza els mateixos principis que es van fer servir als inicis de la perspectiva però amb una diferència: ell mai ha vist el que pinta. Segons un dels científics que estudien el cas, Esref és capaç de dibuixar qualsevol perspectiva només tocant allò que ha de dibuixar i això és una cosa que només els que hi veiem i sabem les lleis de la perspectiva som capaços de fer i tot i així moltes vegades ens costa. A més pinta animals (papallones, peixos, ocells) de forma força realista i utilitzant els colors pertinents.

És interessant veure que davant la gran varietat de pintors cecs n’hi ha de tots els estils i classes, que pinten amb pinzell o amb el dits, que utilitzen més o menys colors... però la majoria em sorprenen per alguna cosa o altre ja sigui pel mètode que utilitzen, per alguna cosa concreta com formes, perspectives, llums i ombres, o, simplement, pel resultat visual que aconsegueixen encara que ells en cap moment han vist (visualment parlant és clar) el que pinten. Encara ara em costa d’entendre però com he sentit ja molts cops: no és necessari veure per a crear.

Fa un parell d’anys a classe de Dibuix Artístic el professor ens va fer un exercici que tractava de dibuixar quelcom sense mirar el paper en cap moment, ho vam provar amb la nostra pròpia mà i era complicadíssim! Era més fàcil seguir la línia que estàs fent si no aixeques el llapis del full però ni així vaig aconseguir fer una mà “ben feta”. Potser per això em sorprèn tant el fet que algunes persones siguin capaces de fer un dibuix o una imatge sense veure el que fan, però potser també és la pràctica i trobar alguns trucs que facilitin la feina. He vist, per exemple, que alguns pintors es fan un esbós previ amb un punxó i a l’hora de pintar segueixen el relleu. Alguns prefereixen pintar directament però sempre es guien dels relleus de la pintura. Tot i així jo soc incapaç de fer una figura complexa sense veure on he posat el llapis o el pinzell. 

Si aconsegueixo fer el que vull, demà o demà passat hi haurà una entrada interessant al blog! 

Fins aviat!