Què passa quan, després de fer la rutina matinal sense obrir els ulls, decideixes ampliar horitzons? Això mateix em vaig preguntar jo. I si, si, jo tota convençuda caminant decidida em vaig trobar amb ves a saber què al mig del pas. Per sorpresa meva no em vaig posar a pensar amb què havia topat ni a renegar, vaig continuar amb els ulls tancats amb una imatge semblant a aquesta, no em vaig imaginar on era, ni què havia passat sinó que només intentava preservar aquella imatge fugaç, del moment del cop, perquè tenia alguna cosa diferent, semblava que tingués relleu. Si, era això! Vaig imaginar en relleu, era com si toqués la forma, no la veia, la tocava a la meva imaginació! Era punxeguda, les punxes tenien forma de rombe, i el centre era tou, tot rugós, irregular. I vaig deixar de tocar-lo, me'l vaig imaginar en imatges, de tots colors amb una espècie d'espiral negre al mig. Uau.

Us deixo també l'enllaç de la web d'un fotograf cec. Té unes fotos impressionants i més tenint en compte que  es va afeccionar a la fotografia quan ja no hi veia. http://www.peteeckert.com/photos.php

[emma]

Primers passos

Quan em vaig plantejar fer això i vaig començar a tancar els ulls, em vaig adonar de que realment no tenia ni la més remota idea de com fer moltes coses quotidianes que fins ara m'havien semblat bufar i fer ampolles, com puc saber si els pantalons estan del dret o del revés? Doncs, com que tot allò que fas té la seva conseqüència, aquell dia vaig acabar anant a treballar amb els pantalons girats, caram quina sorpresa quan, a l'arribar a la feina, vaig veure la butxaca del darrere al davant. Gràcies a això vaig decidir no provar de doblegar la roba fins que no m'hagués acostumat, aparellar els mitjons ha de ser impossible! Però és clar, si tens la roba a punt i ja saps el que t'has de posar molt bé, però triar el que et poses i saber què és sense desordenar tot l'armari és més complicat. Un cop vestida em disposo a acabar-me de preparar. Pentinar-se? ni de conya, és més fàcil que se't enganxi la pinta enmig dels cabells! Així que, una cua i avall, que ja no em queda temps. A veure si mica a mica n'aprenc!
Realment, a vegades, és força complicat adaptar-se a una nova situació com aquesta, un parell de coses tant simples, que faig cada dia, em requereixen el triple de temps i no n'obtinc el mateix resultat, però hi ha alguna cosa dins meu que em diu que me'n puc sortir, que no necessito ajuda per a fer-ho, i l'endemà ho torno a intentar. Són només 10 minuts al dia, 15 com a molt, però en aquests curts instants em passen mil i una coses pel cap, algun dia, fins i tot m'he despistat i he xocat però, ja no m'imagino amb imatges com és el recorregut matinal per casa, sinó que penso en formes més abstractes, no veig el llarg passadís veig paret, radiador, paret, forat ample de porta, porta... tot resseguit pels meus dits suaument, imaginant cada forat, cada relleu. Potser si que és una manera diferent de veure, però és veure realment, veure tocant. Una de les definicions de tocar de enciclopèdia.cat m'ha agradat molt, perquè defineix la manera en que estic veient sense mirar.
tocar: Experimentar, adquirir, coneixement directe (d'una cosa).


Us deixo un enllaç d'un dels capítols de 21 dias de Cuatro, on Samantha Villar es tapa els ulls durant aquests 21 dies, és ajudada per a cecs de la ONCE a fer aquestes petites coses de la vida diària.
http://play.cuatro.com/directo/21-dias/ver/21-dias-a-ciegas




[emma]

Bienvenidos

Empiezo un nuevo blog, el primero que hago en toda mi vida. Primero me gustaría explicar la finalidad de este, ya que todo se hace por algo ... o no. Este blog pretende ser una herramienta para poder entender un poco más el mundo, entenderlo de una manera diferente o, al menos, intentar verlo desde otro punto de vista: el de un ciego. Después de bucear un poco en este tema e intentar conocer tanto la parte técnica como la práctica he decidido hacer este blog, principalmente por dos motivos: uno es poder enseñar los conocimientos que voy adquiriendo, explicar las experiencias y compartir anécdotas con quien quiera leerlas y / o escucharlas y, por otra parte, también me gustaría que esto pudiera convertirse en un medio para que los demás puedan hacer lo mismo que yo y así poder aprender un poco más. Has intentado nunca taparte los ojos y, simplemente, dar una vuelta por dentro de casa, vestirte, ducharte... todo sin mirar? Después de hacerlo varias veces me di cuenta de que todo lo que conocía cambiaba completamente sin verlo, llega un momento que estás tan desorientado que ya no sabes si estás en la cocina, en el comedor o en el baño, no sabes si lo que estás cogiendo es el mando de la tele o el teléfono, y tratar de abrir una puerta con la llave se convierte en una odisea. Pero ... y todo lo que te pasa por la cabeza? Todos los ruidos que sientes con los que nunca te habías fijado, verte capaz de reconocer la gente por la manera como camina... impacta. Nunca me hubiera imaginado que el cerebro humano pudiera poner en alerta todos los sentidos en menos de dos segundos a partir del momento en que te tapan los ojos. Os lo recomiendo, el mundo se ve diferente cuando lo vemos sin mirar. Espero que os guste y que, poco a poco, todo el mundo se vaya concienciando que ser ciego no debe ser un problema para nada, ni para trabajar, ni para estudiar, ni para las relaciones sociales, que ellos no han perdido una capacidad sino que han ganado muchas más.

Benvinguts

Començo un nou blog, el primer que faig en tota la meva vida. Primer m'agradaria explicar la finalitat d'aquest, ja que tot es fa per alguna cosa... o no. Aquest blog vol ser una eina per a poder entendre una mica més el món, entendre'l d'una manera diferent o, si més no, intentar veure'l des d'un altre punt de vista: el d'un cec. Després de capbussar-me una mica en aquest tema i intentar conèixer tant la part tècnica com la pràctica he decidit fer aquest blog, principalment per dos motius: un és poder ensenyar els coneixements que vaig adquirint, explicar les experiències i compartir anècdotes amb qui vulgui llegir-les i/o escoltar-les i, per altra banda, també m'agradaria que això es pogués convertir en un mitjà per a que els demés puguin fer el mateix que jo i així poder aprendre una mica més.
Heu intentat mai tapar-vos els ulls i, simplement, donar un volt per dins de casa, vestir-vos, dutxar-vos, tot sense mirar? Després de fer-ho uns quants cops em vaig adonar que tot allò que coneixia canviava completament sense veure-ho, arriba un moment que estàs tant desorientat que ja no saps si ets a la cuina, al menjador o al lavabo, no saps si el que estàs agafant és el comandament de la tele o bé el telèfon, i provar d'obrir una porta amb la clau es converteix en una odissea. Però... i tot allò que et passa pel cap? Tots els sorolls que sents amb els que mai t'havies fixat, veure't capaç de reconèixer la gent per la manera com camina, etc. impacta. Mai m'hagués imaginat que el cervell humà pogués posar en alerta tots els sentits en menys de dos segons a partir de que et tapen els ulls. Us ho recomano, el món es veu diferent quan el veiem sense mirar.
Espero que us agradi i que, poc a poc, tothom es vagi conscienciant que ser cec no ha de ser un problema per a res, ni per a treballar, ni per a estudiar, ni per a les relacions socials, que ells no han perdut una capacitat sinó que n'han guanyat moltes més.

[emma]