"los profesores de arte para ciegos deberían convencer a los estudiantes de que las pautas estéticas de la sociedad mayoritaria no son automaticamente vinculantes. En lugar de exhortarlos a compensar su falta de visión más allá de lo realmente útil y práctico, deberían animarlos a enorgullecerse de su aportación única a la cultura que pertenecen como minoría digna de respeto." Rudolf Arnheim

viernes, 15 de abril de 2011

Primers passos

Quan em vaig plantejar fer això i vaig començar a tancar els ulls, em vaig adonar de que realment no tenia ni la més remota idea de com fer moltes coses quotidianes que fins ara m'havien semblat bufar i fer ampolles, com puc saber si els pantalons estan del dret o del revés? Doncs, com que tot allò que fas té la seva conseqüència, aquell dia vaig acabar anant a treballar amb els pantalons girats, caram quina sorpresa quan, a l'arribar a la feina, vaig veure la butxaca del darrere al davant. Gràcies a això vaig decidir no provar de doblegar la roba fins que no m'hagués acostumat, aparellar els mitjons ha de ser impossible! Però és clar, si tens la roba a punt i ja saps el que t'has de posar molt bé, però triar el que et poses i saber què és sense desordenar tot l'armari és més complicat. Un cop vestida em disposo a acabar-me de preparar. Pentinar-se? ni de conya, és més fàcil que se't enganxi la pinta enmig dels cabells! Així que, una cua i avall, que ja no em queda temps. A veure si mica a mica n'aprenc!
Realment, a vegades, és força complicat adaptar-se a una nova situació com aquesta, un parell de coses tant simples, que faig cada dia, em requereixen el triple de temps i no n'obtinc el mateix resultat, però hi ha alguna cosa dins meu que em diu que me'n puc sortir, que no necessito ajuda per a fer-ho, i l'endemà ho torno a intentar. Són només 10 minuts al dia, 15 com a molt, però en aquests curts instants em passen mil i una coses pel cap, algun dia, fins i tot m'he despistat i he xocat però, ja no m'imagino amb imatges com és el recorregut matinal per casa, sinó que penso en formes més abstractes, no veig el llarg passadís veig paret, radiador, paret, forat ample de porta, porta... tot resseguit pels meus dits suaument, imaginant cada forat, cada relleu. Potser si que és una manera diferent de veure, però és veure realment, veure tocant. Una de les definicions de tocar de enciclopèdia.cat m'ha agradat molt, perquè defineix la manera en que estic veient sense mirar.
tocar: Experimentar, adquirir, coneixement directe (d'una cosa).


Us deixo un enllaç d'un dels capítols de 21 dias de Cuatro, on Samantha Villar es tapa els ulls durant aquests 21 dies, és ajudada per a cecs de la ONCE a fer aquestes petites coses de la vida diària.
http://play.cuatro.com/directo/21-dias/ver/21-dias-a-ciegas




[emma]

No hay comentarios:

Publicar un comentario