Vaga general 14N

Avui és 14n, dia de vaga general, convocada a diversos països d’Europa, per diversos sindicats (ja que, per llei, són els únics que poden convocar les vagues generals) i associacions i agrupacions alternatives i autònomes. S’han convocat manifestacions a pràcticament totes les ciutats, no només a les capitals, que han tingut, en general, una bona assistència. Molts comerços i empreses, sobretots pimes, han obert les portes, ja que segons al·leguen la majoria “no poden suportar les pèrdues de tancar un dia lectiu”.

Jo he fet vaga, amb la pèrdua econòmica que això em pot suposar, però amb la consciència tranquil·la i el pensament que estic lluitant pels nostres drets i pels dels que vindran. Tinc els meus motius (retallades, no saber si cobraré a final de mes perquè treballo en una residència, pujada de taxes a la universitat, pujada d’impostos, baixada o congelació de sous dels treballadors, ERO’s i demés) i sé que aquest mes m’hauré de quedar a casa sense sortir ni un sol dia per poder pagar les factures i menjar, perquè el que deixaré de cobrar és molt en comparació del que cobro. Tot i això, accepto que, els que volen, vagin o hagin anat a treballar, tenen el mateix dret que jo a decidir què fer. Però el que NO accepto és que alguns (masses per mala sort) no facin vaga perquè els treuen aquest dia del sou (a casa som dos vivint amb menys de 800 € i pagant un lloguer, el menjar i demés) encara que viuen perfectament bé amb 50 o 60 € menys (no costa tant apretar-se el cinturó uns dies per defensar els nostres drets), que tots els de casa treballen i no s’estan de res, en tot cas, trobo lògic els que no secunden la vaga perquè aquests diners els són imprescindibles. Tampoc accepto que diguin “jo no faig vaga perquè no estic d’acord amb els sindicats”. Des de que tinc ús de raó MAI he estat d’acord amb els sindicats, i menys amb els majoritaris (CCOO i UGT) i que reben subvencions, però cal tenir en compte que si aquest no organitzen les vagues generals ningú més les pot convocar. Per això, avui a la manifestació no m’he ajuntat amb aquests sindicats, ni amb els partits polítics que participaven a la concentració. I, encara menys, accepto els que fan vaga “des del llit”, o aprofiten per anar de compres, o a passejar o, simplement, s’ho agafen com un dia de festa i de vacances. Una vaga no és una festa, és una reivindicació, és una lluita, és un dret que s’ha d’utilitzar com a tal, per a lluitar, reclamar i reivindicar.

Per tot això, demano a tots aquells que avui no han fet vaga per algun d’aquests motius, o l’han fet a la “seva manera”, que primer m’expliquin perquè ho han fet, quina és la seva manera de lluitar contra el sistema que hi ha muntat o quines propostes tenen i, segona, que si amb la vaga general d’avui s’aconsegueix quelcom, que no s’aprofitin d’aquests drets, que no utilitzin els drets que s’han aconseguit amb les vagues generals de tota la història (que són tots els drets dels treballadors) i que comencin a plantejar-se a treballar com a esclaus, com fa 150 anys.

Potser amb una sola vaga no s’aconseguirà res, però pot ser el principi d’un canvi històric.

[emma]