Benvinguts

Començo un nou blog, el primer que faig en tota la meva vida. Primer m'agradaria explicar la finalitat d'aquest, ja que tot es fa per alguna cosa... o no. Aquest blog vol ser una eina per a poder entendre una mica més el món, entendre'l d'una manera diferent o, si més no, intentar veure'l des d'un altre punt de vista: el d'un cec. Després de capbussar-me una mica en aquest tema i intentar conèixer tant la part tècnica com la pràctica he decidit fer aquest blog, principalment per dos motius: un és poder ensenyar els coneixements que vaig adquirint, explicar les experiències i compartir anècdotes amb qui vulgui llegir-les i/o escoltar-les i, per altra banda, també m'agradaria que això es pogués convertir en un mitjà per a que els demés puguin fer el mateix que jo i així poder aprendre una mica més.
Heu intentat mai tapar-vos els ulls i, simplement, donar un volt per dins de casa, vestir-vos, dutxar-vos, tot sense mirar? Després de fer-ho uns quants cops em vaig adonar que tot allò que coneixia canviava completament sense veure-ho, arriba un moment que estàs tant desorientat que ja no saps si ets a la cuina, al menjador o al lavabo, no saps si el que estàs agafant és el comandament de la tele o bé el telèfon, i provar d'obrir una porta amb la clau es converteix en una odissea. Però... i tot allò que et passa pel cap? Tots els sorolls que sents amb els que mai t'havies fixat, veure't capaç de reconèixer la gent per la manera com camina, etc. impacta. Mai m'hagués imaginat que el cervell humà pogués posar en alerta tots els sentits en menys de dos segons a partir de que et tapen els ulls. Us ho recomano, el món es veu diferent quan el veiem sense mirar.
Espero que us agradi i que, poc a poc, tothom es vagi conscienciant que ser cec no ha de ser un problema per a res, ni per a treballar, ni per a estudiar, ni per a les relacions socials, que ells no han perdut una capacitat sinó que n'han guanyat moltes més.

[emma]